Temps mort


Matí, m’assec a la cadira des d’on veig passar els pardals roçant la finestra, miro el dia que no sé ben bé què durà i contemplo el meu voltant, descobreixo que necessàriament són llibres i més llibres, i llibres, i més fulls, i finalment quatre parets que se’m cauen al damunt.
Migdia, inspiració de parèntesi, una estona per tu, només per tu i no pensar en res més, per ensumar l’olor de gespa regada que el sol d’estiu encara no li ha arribat i un passeig que no acaba,i sento que el pensament feixuc em retroba, se’m torna un fet insuportable només hi ha necessitat d’alè per dir prou, d’aturar-ho, o potser senzillament de deixar-ho córrer.


“vius amb els ulls tancats per la por”

Comentaris

jordi ha dit…
Stic d'acord amb el que dius.. a mi em passa quan torno de la uni, aquells 10 minuts abans que arribi ma germana i ma mare pel migdia, en els que m'assec al sofà i em relaxo

De tota manera aixo que dius dels pardals.. a casa meva no n'hi han (com a mol gavines que es menjen les plantes..) i lo de ensumar la gespa.. xDD nomes et dire k dona a un pati interior amb un parking a sota.. axi k segons com..millo no ensumar massa xD

Ja se que tu escrius de manera mol poetica.. pero jo.. tot i que puc fer-ho(en teoria..xDD)..em surt sempre la vena ironica.. :(
Això no vol dir k no m'agradi el text e? ^^

ALe ja tens el comentari que et vaig prometre.. i com fan les nenes del meu cau amb el fotolog..

PRIMENS! ;);)

Mua!

pd! si llegeixes això abans de l'exàmen sort!

pdII: no et queixaras e?? k me hagut de fer un compte d'aquets per poder comentar..
4 de juny del 2009, a les 13:04
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gira-sols

Imatge
Gira-sols que empaiten pels terrats de la Medina, pensaments recíprocs del meu jo, qui sóc i qui era, ara, aquí allà. Tornen per dir-me, re-cordar-me, aquí, ara, que sóc tota jo en els teus ulls que veuen del tot, aixopluguen qualsevol ànima que s'atansa, tanta llum, ets, som, sóc.
Més informació

El primer dels primers...

Demà serà un dia que no donarà el mateix que ahir o avui, i el més probable és que hi hagi un feix de petites engrunes del que nosaltres entenem per 'felicitat' per la qual cosa sempre es pot apreciar un bri de llum per insignificant que sembli. Només cal, potser, que ho mirem o enfoquem des d'un altre punt de vista... "no et planyis mai del passat, viu el present, somriu al futur."
Més informació

Pols

La vella xiruca que m'ha acompanyat en els darrers anys no és un objecte més en la cursa per arribar a concloure el cofre que exalta les meves inquietuds i esperances. M'explicaré. Tot d'una intueixo una silueta nociva que genera inestabilitat constant. No sé si seran les paraules que estan apunt d'explotar sota l'enteniment, o pot ésser qualsevol altra raó. La raó. Quedi clar que no sóc foll, o sí, tanmateix de manera habitual diuen que tinc les idees descordades. Això tan me fa. El concepte, diuen, em treu de polleguera i per això genero discòrdia, controvèrsia, discussió constant. M'agrada. La xiruca no és una sabata. És un referent, que malgrat m'encantaria desxifrar la seva identitat, encara ara no l'he trobada...
Més informació