Hi ha dies que ho deixes tot per després, assegures que ho faràs després, ho acabaràs més tard però el cas és que no ho arribes a fer i queda allà, com un clau, esperant. No necessàriament és un acte conscient però a voltes l’últim que ens ve de gust és posar-nos-hi al davant, enfrontar-ho i deixem de banda l’empenta, senzillament no hi estem predisposats, no deixem filtrar ni una sola engruna de llum i, a llarga distància, la impotència de no haver actuat a priori pot arribar al propi port, jugar-nos una mala passada… “L’havia deixat aparcat massa dies però he retrobat de nou aquella complicitat que existia, m’ha encantat, he vist que no el puc deixar allunyat, que és com una flama viva i en constant moviment, un moviment creatiu de l’inconscient i del pensament, com el vaivé d’aquestes paraules, que transmeses i traduïdes en llenguatge de sons, es poden intuir o palpar en direcció la perfecció.” “…seguirem caminant, sempre endavant”
Comentaris
De tota manera aixo que dius dels pardals.. a casa meva no n'hi han (com a mol gavines que es menjen les plantes..) i lo de ensumar la gespa.. xDD nomes et dire k dona a un pati interior amb un parking a sota.. axi k segons com..millo no ensumar massa xD
Ja se que tu escrius de manera mol poetica.. pero jo.. tot i que puc fer-ho(en teoria..xDD)..em surt sempre la vena ironica.. :(
Això no vol dir k no m'agradi el text e? ^^
ALe ja tens el comentari que et vaig prometre.. i com fan les nenes del meu cau amb el fotolog..
PRIMENS! ;);)
Mua!
pd! si llegeixes això abans de l'exàmen sort!
pdII: no et queixaras e?? k me hagut de fer un compte d'aquets per poder comentar..