Paraules


Alliberar pensaments,
amb un desig necessari de transmetre-ho arreu,
voler cridar ben fort per donar-ho a conèixer,
adonar-te que només ho pots fer amb un sol gest,
paraules.

“i si finalment se les endugués el vent?”

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Flors descalces

Matinades esperant la llum del sol, flors, semblen marcides, un núvol de boira es submergeix al prat, cerca un rumb, el duu, desaparèixer? potser si. El temps és càlid i atrapa, arrossega com una tempesta d’estiu, ràpida i passatgera, aquestes flors que broten i aporten un fil de vida en l’immens prat. El dia ja s’ha despertat, observant, ja no hi ha pètals, però no tenen l’aspecte d’un lloc on no hi ha res. Recordo uns instants abans, sembla que torna i apareixen de nou, són plenes de pètals. S’estan mofant? No, només és aquesta que encara no coneixes, la imaginació. “ mentre el món es mou dins els teus ulls…”
Més informació

Temps mort

Matí, m’assec a la cadira des d’on veig passar els pardals roçant la finestra, miro el dia que no sé ben bé què durà i contemplo el meu voltant, descobreixo que necessàriament són llibres i més llibres, i llibres, i més fulls, i finalment quatre parets que se’m cauen al damunt. Migdia, inspiració de parèntesi, una estona per tu, només per tu i no pensar en res més, per ensumar l’olor de gespa regada que el sol d’estiu encara no li ha arribat i un passeig que no acaba,i sento que el pensament feixuc em retroba, se’m torna un fet insuportable només hi ha necessitat d’alè per dir prou, d’aturar-ho, o potser senzillament de deixar-ho córrer. “ vius amb els ulls tancats per la por”
Més informació

Moviment

Hi ha dies que ho deixes tot per després, assegures que ho faràs després, ho acabaràs més tard però el cas és que no ho arribes a fer i queda allà, com un clau, esperant.  No necessàriament és un acte conscient però a voltes l’últim que ens ve de gust és posar-nos-hi al davant, enfrontar-ho i deixem de banda l’empenta, senzillament no hi estem predisposats, no deixem filtrar ni una sola engruna de llum i, a llarga distància, la impotència de no haver actuat a priori pot arribar al propi port, jugar-nos una mala passada… “L’havia deixat aparcat massa dies però he retrobat de nou aquella complicitat que existia, m’ha encantat, he vist que no el puc deixar allunyat, que és com una flama viva i en constant moviment, un moviment creatiu de l’inconscient i del pensament, com el vaivé d’aquestes paraules, que transmeses i traduïdes en llenguatge de sons, es poden intuir o palpar en direcció la perfecció.” “…seguirem caminant, sempre endavant”
Més informació