Flors descalces

Matinades esperant la llum del sol,
flors, semblen marcides,
un núvol de boira es submergeix al prat,
cerca un rumb, el duu,
desaparèixer? potser si.
El temps és càlid i atrapa,
arrossega com una tempesta d’estiu,
ràpida i passatgera,
aquestes flors que broten
i aporten un fil de vida en l’immens prat.
El dia ja s’ha despertat,
observant,
ja no hi ha pètals,
però no tenen l’aspecte d’un lloc on no hi ha res.
Recordo uns instants abans,
sembla que torna i apareixen de nou,
són plenes de pètals.
S’estan mofant?
No, només és aquesta que encara no coneixes,
la imaginació.


“mentre el món es mou dins els teus ulls…”