Pols

La vella xiruca que m'ha acompanyat en els darrers anys no és un objecte més en la cursa per arribar a concloure el cofre que exalta les meves inquietuds i esperances.

M'explicaré.

Tot d'una intueixo una silueta nociva que genera inestabilitat constant.
No sé si seran les paraules que estan apunt d'explotar sota l'enteniment,
o pot ésser qualsevol altra raó.

La raó. Quedi clar que no sóc foll, o sí, tanmateix de manera habitual diuen que tinc les idees descordades. Això tan me fa. El concepte, diuen, em treu de polleguera i per això genero discòrdia, controvèrsia, discussió constant. M'agrada.

La xiruca no és una sabata. És un referent, que malgrat m'encantaria desxifrar la seva identitat, encara ara no l'he trobada...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gira-sols

El primer dels primers...