Fuig

Observa com es forma un bassal.

L’ullada que hi clava qualsevol.

Moviment constant de gestos enllaçats per accions sensorials.

Siluetes desdibuixades fruit d’un alçament de fum sorgit del no-res.

Fent drecera avança l’individu que observa el toll.

I s’intueix que el “temps” avança quotidià, normal.

Girar enrere no servirà. Palpa com el camp segueix mut.

Troba cap lloc on deslliurar-se de la sensació de soledat, que percep

en no anar acompanyat.

Un raonament franc, franquejable i factible.

“sotmès a la pressió del públic, dins un teatre"