Vísceres

Aposto per tornar enrere per un segon, obrir el calaix de sastre del memoràndum i l'efemèride viscuda.
Compto els moments que anàvem pels camins i senders enmig dels camps allà pel sud global.
Tinc el calaix molt tancat i ple de pols però un record present.
Les ombres del cos afloren, aquelles que em van portar a viure i conviure amb una ment exasperant.
I somnio amb un nou punt de llum per deixar-ho anar.
Somriure al vent, al mar i als pessics.
Carícies de ràfegues noves, on acompanyen i faciliten qualsevol graó d'amunt i avall, de vida.