Lía

Complia la Lía,
l'única corda de la via,
i li agradaen les lies,
com les lioneses.

Porta que obre la vida,
Lia, nom que entreveu textura,
teixit que s'entrellaça
entre les trames,
i sosté,
i porta
i lliga.

Petita petjada de vida que camina,
somnia desperta com una guspira,
però discreta, observa.

Sosté,
viu,
somriu i riu,
acompanya nusos,
però els desfà,
a l'estómac,
a la gola, la ment, l'ànima.

Lía, des-lliga i des-lia,
perquè te n'adonis
que tot no és més senzill
que descordar la vida.