Oda a l'esperança

No t'absentis que em perdo
No et rendeixis que em caic
No te'n vagis, sino perquè quedar-me?

No et deixis anar perquè t'abraçoNo m'oblidis perquè et nombro.
Tinc ales indomesticables,
Però tinc, sobretot, amors que m'estremeixen
 


desitjos salvatges,
cicatrius sabies,
i uns quants apunts de vida que necessiten de més renglons.
i passions de justícia i de igualtat.
No t'allunyis esperança, 
i et prometo una vida de molts instants.

(vist a la xarxa, i traduït al català per una servidora)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Gira-sols

El primer dels primers...

Pols