Arribant

Hi ha pedres que parlen
estels que observen
natura sense límits,
que envolta tothom qui estima.

 Arreu on trepitjo
només oloro vida,
riures, plors, cors,
conjunt farcit i amb un somriure.
'Comptant els espais que resten entre tu i jo'

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gira-sols

Imatge
Gira-sols que empaiten pels terrats de la Medina, pensaments recíprocs del meu jo, qui sóc i qui era, ara, aquí allà. Tornen per dir-me, re-cordar-me, aquí, ara, que sóc tota jo en els teus ulls que veuen del tot, aixopluguen qualsevol ànima que s'atansa, tanta llum, ets, som, sóc.
Més informació

El primer dels primers...

Demà serà un dia que no donarà el mateix que ahir o avui, i el més probable és que hi hagi un feix de petites engrunes del que nosaltres entenem per 'felicitat' per la qual cosa sempre es pot apreciar un bri de llum per insignificant que sembli. Només cal, potser, que ho mirem o enfoquem des d'un altre punt de vista... "no et planyis mai del passat, viu el present, somriu al futur."
Més informació

Pols

La vella xiruca que m'ha acompanyat en els darrers anys no és un objecte més en la cursa per arribar a concloure el cofre que exalta les meves inquietuds i esperances. M'explicaré. Tot d'una intueixo una silueta nociva que genera inestabilitat constant. No sé si seran les paraules que estan apunt d'explotar sota l'enteniment, o pot ésser qualsevol altra raó. La raó. Quedi clar que no sóc foll, o sí, tanmateix de manera habitual diuen que tinc les idees descordades. Això tan me fa. El concepte, diuen, em treu de polleguera i per això genero discòrdia, controvèrsia, discussió constant. M'agrada. La xiruca no és una sabata. És un referent, que malgrat m'encantaria desxifrar la seva identitat, encara ara no l'he trobada...
Més informació