Vent de solstici

Sota els estels d'una nit intensa
es desdibuixaven les copes dels arbres
i els troncs com a columnes gregues
semblaven abraçar-nos.

La mar restava en calma
però s'apreciava el murmuri del seu constant onatge,
onatge empès per una lleugera tramuntana
ben característica d'aquesta illa màgica.

Somniaven els innocents adormits,
sense esperar la visita fugaç de cap ésser,
fos real o inhumà,
bé racional o eteri.

Avançaven les hores sota els matolls vora la platja
intuint l'aigua color turquesa
i tant transparent com el cristal·lí d'una gota.

Vers la cantonada del trajecte
un camí concorregut per cavalls
s'endinsava cap al bosc,
bosc que corria de cala en cala
i que novament inspiraven a qualsevol.