Polseguera

Va l'un darrere l'altre,

només ara,

per més tard, deixar passar l'altre,

i fora bo estar-s'hi al cas.

S'aixeca tot d'una del damunt d'un llibre vell dalt de tot del prestatge,

a les golfes, un punt d'aixopluc de la masia.

Giravoltant lluernes, s'enfilen com canonades buides

les gatzares que palpen les gotes d'aigua de pluja. Ara, plou i fa sol.

Puja pel viaducte vertical,

i s'esmuny entre la cendra acumulada

que prové de la combustió a hores d'ara extingida pel plovisqueig.

Incorporant els ulls enrere

s'observa entre-oberta la minúscula finestra que topa amb el bastiment.

I un raig de llum que es perfila i es filtra en la línia de junta,

és visible només amb binocles.

Massa mots desprevinguts d'emparament

i un de sol que es limita a engendrar senderis.