Tot i res

Amb un lustre d'edat el sentia dir -cap problema!-
Avui dia, aquelles paraules han estat desades dins un calaix sota clau, en parador desconegut.

Podríem dir que la trajectòria de 'sa' vida ha mancat d'esma lluitadora. Potser un xic conformista, però no ho crec. Es mou amb una conformitat aparent. Té la sort de gaudir de l'empatia palpable d'un altre individu que actua d'acompanyant i copilot dins un cotxe que fa del trajecte una mutació constant. I, tots els que ens ha tocat pujar bé sigui casualitat o no, som partícips d'aquesta trajectòria, la del vehicle, malgrat un dia o altre l'haurem d'abandonar.

''Demà no és mort", sigui quin sigui el desenllaç avui.

Dia rere dia, veu com avancen les busques del rellotge i gesticula entre-dents -avui, ens tocarà.- D'il·lusió no li'n falta, és evident, però força veus alienes i alhora properes refusen la idea. Esbotzen que 'en els temps que corren és més probable que tinguis feina que no pas topar amb la combinació'- contradictori o no, ho deixo a criteri de cadascú.

I jo em dic, potser és preferible no perdre una il·lusió farcida d'infantesa que molts han decidit esborrar i han preferit deixar-se endur per un mar de corrents que ho eclipsen tot.

Què ens queda?

'MIUQ'


(qüestions de tinter)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Gira-sols

Imatge
Gira-sols que empaiten pels terrats de la Medina, pensaments recíprocs del meu jo, qui sóc i qui era, ara, aquí allà. Tornen per dir-me, re-cordar-me, aquí, ara, que sóc tota jo en els teus ulls que veuen del tot, aixopluguen qualsevol ànima que s'atansa, tanta llum, ets, som, sóc.
Més informació

El primer dels primers...

Demà serà un dia que no donarà el mateix que ahir o avui, i el més probable és que hi hagi un feix de petites engrunes del que nosaltres entenem per 'felicitat' per la qual cosa sempre es pot apreciar un bri de llum per insignificant que sembli. Només cal, potser, que ho mirem o enfoquem des d'un altre punt de vista... "no et planyis mai del passat, viu el present, somriu al futur."
Més informació

Pols

La vella xiruca que m'ha acompanyat en els darrers anys no és un objecte més en la cursa per arribar a concloure el cofre que exalta les meves inquietuds i esperances. M'explicaré. Tot d'una intueixo una silueta nociva que genera inestabilitat constant. No sé si seran les paraules que estan apunt d'explotar sota l'enteniment, o pot ésser qualsevol altra raó. La raó. Quedi clar que no sóc foll, o sí, tanmateix de manera habitual diuen que tinc les idees descordades. Això tan me fa. El concepte, diuen, em treu de polleguera i per això genero discòrdia, controvèrsia, discussió constant. M'agrada. La xiruca no és una sabata. És un referent, que malgrat m'encantaria desxifrar la seva identitat, encara ara no l'he trobada...
Més informació