Tururut viola

Cloenda, per fi ha quedat tancada.

Se’n va, i per sort, no tornarà.

El mot que s’aprecia a simple cop d’ull no hi és.

És el principi del fi.

S’aixeca però no pot dir res, la veu és nul·la, fet pel qual desisteix.

Qualsevol imatge nítida es transforma, s’enfonsa.

“Retornar i prendre consciència.”

Però els ruixadors s’han aturat dins seu.

S’acaba.