Convençut del pas, rere el seu clatell s’insinuen siluetes de multitud de gent concentrada, trobada de masses que tanmateix, sota el dia emboirat de pluja a bots i barrals, permeten que es mulli i ,tot i així, esdevingui un fet inevitable. Evident. D’enlloc se sent –rar, estrany però fet irremeiable.-
Canvi de nord. Nord? punt cardinal. Qui diu on va? si no sap d’on prové? l’acompanya de bon grat "quelcom" durant tot el trajecte.
–Rar- pensa, -no! estrany- diu, -fet irreversible- consta.
Arriba al punt de primeria on la correlació de vivències es fa palpable en l’ambient. Puja fins dalt de tot de l’edifici blau, to que no li permet aclocar els ulls, pensa. De l’interior d’una butxaca de la gavardina n’extreu un menut quadern d’anotacions, ple de velles i belles paraules. S’atura. Sosté un full qualsevol, sense saber-ho un de ben buit, seguidament l’esmicola. A priori, compta els bocins de paper abans de llançar-los com estalactites dalt a baix. -Tres i acció!- crida. Viatgen enllà de la boira per no tornar. S’esvaeixen dins el besllum. Punt i final, moment en el qual tot s’atura, també la pluja.
Aquell, o quelcom, qui l’havia acompanyat uns instants anteriors, declara -estrany?- i un to contundent esdevé d’unes cordes vocals tangibles i a la vegada nítides, però respon en ment –ni estrany, ni rar, collons! és un fet consumat-. Fixa un instant la mirada en un lloc clavat, però aquest, gira al seu voltant, com ho faria la baldufa apareguda i que reposa damunt el paviment.
La generació d’accions fruit de reflexions incongruents és reflex del pensament, on l’aplicació directa de les seves conclusions fa que la mateixa discordança esdevingui “fonament d’actuació, fonament del fet”. Tot succeït sempre, si s’escau, a nivell particular, però això que cadascú ho identifiqui com li roti identificar-ho.
“cau la nit al vell circ del cabaret inexistent”
Comentaris