Semitò Cromàtic

Tornant enrere somric la polseguera vistosos els plats, buits, de sanefes dins una sala de cadires ratllades de tapissos esquinçats que tanmateix difonen màgia alegre. Trobats aquí somriem a les runes de catenàries caigudes, com ràfegues de vent invisibles que vesteixen la nit de llum. Triguem encara, sense dir res àdhuc, seiem tots amb silencis sepulcrals al rostre que intueixen al fons avions carregats de llibertat. -aura passatgera que s'arrela-

Deixa anar un compàs des-sincronitzat que engendra opacitat en la lluïssor de la perla. Fins a sotmetre'l a la sonoritat d'un conjunt de fascicles que resten perplexos, mirant-s'ho de reüll, fumejant ràbia. A posteriori es fa sentir, agraït.

Cerco els bucs que queden, pàgina a pàgina, i no els trobo. Intuïció d'estels fugaços que expiren amb l'afany de conèixer la conclusió. Mots conjugats a mode de vers, conceptuant mutisme i al·literació ensems. Unió del sentiment recíproc, Festivitat i Llibertat, s'ensumen arreu de les contrades i fàcilment complaents per a uns i altres, sigui quina sigui la provinença o destinació. Qüestions de tinter apreciades restant immerses dins el tancat contextual. De tres en tres vaig dient, 'plàcid' el dia en que l'ampolla s'encetà. I, arribats fins al detall, anunciar que no deixaré el somni de si un dia els versos, viatjaran o s'aferraran, per qualque paratge llunyedà. -Diada Jordina '11- "per saber d'on venim i cap a on anem..."

Arriba, un dia d'hivern, quan els poms de les portes freds, a fora no s'atreveixen a indagar la mà. Suant el clatell, una bufanda magrana de llana de vella confecció, permet encaixar els brolls d'aire descomposts de la depressió del clima. Tanmateix però, no en prescindim, la creiem ineludible. El paisatge aclucat capitomba, compta graons de caire obscè, amb verdor fresca, de brot germinat, que licita el degoteig del següent període.

En un moment de desconnexió dins el comboi, observo com em miren aquells ulls aliens, només per tenir una llibreta entre les mans. Potser inconcebible sota el terreny... És farcida de pàgines en blanc i demana a crits ser emplenada per la munió de paraules sorgides del no-res, com  t ambé pel que en podríem dir, fins i tot, hipèrboles finalitzades sotmeses a un context de claredat o  enrevessament. Amb els acords sonors, sensibles, familiars, provinents d'un reproductor acompanyant, vaig totalment encaparrada o immersa sota la pluja dels mots encarrilats i la destinació no esmentada ha passat de llarg, se l'ha tornat a empassar aquest orbe que ens envolta, d'una sola queixalada aquí, per intuir-la de nou d'hora, tard, ara o mai. 'ballarem cadascú pel seu costat'

Va l'un darrere l'altre, només ara, per més tard, deixar passar l'altre, i fora bo estar-s'hi al cas. S'aixeca tot d'una del damunt d'un llibre vell dalt de tot del prestatge, a les golfes, un punt d'aixopluc de la masia. Giravoltant lluernes, s'enfilen com canonades buides les gatzares que palpen les gotes d'aigua de pluja. Ara, plou i fa sol. Puja pel viaducte vertical, i s'esmuny entre la cendra acumulada que prové de la combustió a hores d'ara extingida pel plovisqueig. Incorporant els ulls enrere s'observa entre-oberta la minúscula finestra que topa amb el bastiment. I un raig de llum que es perfila i es filtra en la línia de junta, és visible només amb binocles. Massa mots desprevinguts d'emparament i un de sol que es limita a engendrar senderis.

Amb un lustre d'edat el sentia dir - cap problema!- Avui dia, aquelles paraules han estat desades dins un calaix sota clau, en parador desconegut. Podríem dir que la trajectòria de 'sa' vida ha mancat d'esma lluitadora. Potser un xic conformista, però no ho crec. Es mou amb una conformitat aparent. Té la sort de gaudir de l'empatia palpable d'un altre individu que actua d'acompanyant i copilot dins un cotxe que fa del trajecte una mutació constant. I, tots els que ens ha tocat pujar bé sigui casualitat o no, som partícips d'aquesta trajectòria, la del vehicle, malgrat un dia o altre l'haurem d'abandonar. ''Demà no és mort", sigui quin sigui el desenllaç avui. Dia rere dia, veu com avancen les busques del rellotge i gesticula entre-dents -avui, ens tocarà.- D'il·lusió no li'n falta, és evident, però força veus alienes i alhora properes refusen la idea. Esbotzen que 'en els temps que corren és més probab...

Una llum que corre darrera el món fa captar l'atenció dels qui som a dins. Fora la nostra esfera hi ha un cúmul d'històries inconcebibles, però no és bo somiar i ser una colla d'ignorants per assolir una mil·lèsima de 'felicitat'? Malauradament ell diria: -'Ingenuïtat.'- ''i això és tot''