Semitò Cromàtic

Arriba, un dia d'hivern, quan els poms de les portes freds, a fora no s'atreveixen a indagar la mà. Suant el clatell, una bufanda magrana de llana de vella confecció, permet encaixar els brolls d'aire descomposts de la depressió del clima. Tanmateix però, no en prescindim, la creiem ineludible. El paisatge aclucat capitomba, compta graons de caire obscè, amb verdor fresca, de brot germinat, que licita el degoteig del següent període.

En un moment de desconnexió dins el comboi, observo com em miren aquells ulls aliens, només per tenir una llibreta entre les mans. Potser inconcebible sota el terreny... És farcida de pàgines en blanc i demana a crits ser emplenada per la munió de paraules sorgides del no-res, com  t ambé pel que en podríem dir, fins i tot, hipèrboles finalitzades sotmeses a un context de claredat o  enrevessament. Amb els acords sonors, sensibles, familiars, provinents d'un reproductor acompanyant, vaig totalment encaparrada o immersa sota la pluja dels mots encarrilats i la destinació no esmentada ha passat de llarg, se l'ha tornat a empassar aquest orbe que ens envolta, d'una sola queixalada aquí, per intuir-la de nou d'hora, tard, ara o mai. 'ballarem cadascú pel seu costat'

Va l'un darrere l'altre, només ara, per més tard, deixar passar l'altre, i fora bo estar-s'hi al cas. S'aixeca tot d'una del damunt d'un llibre vell dalt de tot del prestatge, a les golfes, un punt d'aixopluc de la masia. Giravoltant lluernes, s'enfilen com canonades buides les gatzares que palpen les gotes d'aigua de pluja. Ara, plou i fa sol. Puja pel viaducte vertical, i s'esmuny entre la cendra acumulada que prové de la combustió a hores d'ara extingida pel plovisqueig. Incorporant els ulls enrere s'observa entre-oberta la minúscula finestra que topa amb el bastiment. I un raig de llum que es perfila i es filtra en la línia de junta, és visible només amb binocles. Massa mots desprevinguts d'emparament i un de sol que es limita a engendrar senderis.