Semitò Cromàtic

El túnel segueix barrat al seu pas. Ha caigut però no se’n saben les causes. L’anar i venir de trànsit és monumental. Situació que genera caos a les dues boques de la via. Una possible solució seria passar de llarg, fer veure que no hi és. Fet impossible. Es planteja passar-hi pel damunt, pujar i baixar, pel camí més llarg. Finalment, esperar a la reobertura del pas, doble odissea. Potser val la pena romandre observant qui arriba darrere seu. Comentar la jugada i no el camí tot sol. Per després deixar córrer els individus que no tornarà a veure. Esvaint-se dins l’ombra d’un record.

Té més d’un factor en comú. S’assaboreix, comprovant la sensació "picant" del saber, de l’ésser. Si un cúmul d’inputs, els quals afecten l’enteniment cognitiu d’un individu, són alterats, obviar-los és una missió titllada d’infactible. Cadascú en té de propis, que evolucionen constantment, però una qüestió sí que queda plasmada, l’ocurrència de coincidència. En el punt que esdevé insostenible, manca de fonaments, comporta un ensorrament global. Potser, tot és qüestió de sort (no es creu). Només és creïble que la sort, a trets minúsculs, se la confecciona un mateix. Conclusió d’un context inversemblant, es pot citar que és necessari correspondre un tant per cent prou elevat, comprovació estadística, de raciocinis propis. Una probabilitat remota potser, com en el cas del mòbil (res de caire tecnològic) on, qualsevol conseqüència, pot generar un avanç amb rumb adequat, o bé no, potser esdevingui un record de futur. Finalment, el que a priori era un indret ple de revo...

Cloenda, per fi ha quedat tancada. Se’n va, i per sort, no tornarà. El mot que s’aprecia a simple cop d’ull no hi és. És el principi del fi. S’aixeca però no pot dir res, la veu és nul·la, fet pel qual desisteix. Qualsevol imatge nítida es transforma, s’enfonsa. “Retornar i prendre consciència.” Però els ruixadors s’han aturat dins seu. S’acaba.

“Boig, foll, pertorbat, alienat, trastocat, insà, guillat, tocat, tocat de l’ala, tocat del bolet, sonat, que no hi és tot.” -No s’entén.- Vaig concloure que les accepcions del diccionari no són adequades per algú que està entre les quatre parets d’un habitacle minúscul i insignificant com aquest. Sincerament, prefereixo romandre aquí ben clausurat fins que es calmi aquest onatge. El rebombori forà és millor viure’l en plena ignorància, tallant qualsevol fil connector, dins un món exempt i “no” vulnerable però imaginari i, tanmateix, inexistent. [l’ofici de lletrista, en el seu cas, massa idíl·lic]

L’il·lusionat és incapaç d’adquirir qualsevol sensació real. L’individu roman ajagut, encara un pensament racional el ronda i l’incita a engegar-ho a rodar. Ressentit observa el no res, només els punts d’aire sota l’aigua de dins el got que s’afoguen, els quals, desdibuixats i apreciables sense gust, els esbotza un cop i canvien d’estat, com l’ànim. Efectivament, fugen direcció un “globus invisible” i   desapareixen sense més. Són partícules d’àtoms de consistència estranya, o bé ni això, els manca gust i aquesta és potser la raó per la qual segueixen essent, al seu parè, motiu de menyspreu. “conseqüències concèntriques”