Semitò Cromàtic

Convençut del pas, rere el seu clatell s’insinuen siluetes de multitud de gent concentrada, trobada de masses que tanmateix, sota el dia emboirat de pluja a bots i barrals, permeten que es mulli i ,tot i així, esdevingui un fet inevitable. Evident. D’enlloc se sent –rar, estrany però fet irremeiable.- Canvi de nord. Nord? punt cardinal. Qui diu on va? si no sap d’on prové? l’acompanya de bon grat "quelcom" durant tot el trajecte. –Rar- pensa, -no! estrany- diu, -fet irreversible- consta. Arriba al punt de primeria on la correlació de vivències es fa palpable en l’ambient. Puja fins dalt de tot de l’edifici blau, to que no li permet aclocar els ulls, pensa. De l’interior d’una butxaca de la gavardina n’extreu un menut quadern d’anotacions, ple de velles i belles paraules. S’atura. Sosté un full qualsevol, sense saber-ho un de ben buit, seguidament l’esmicola. A priori, compta els bocins de paper abans de llançar-los com estalactites dalt a baix. -Tres i acció!-...

1. Liberalització del sector del sentiment, podria dir que ho és, d’aquesta manera, dit i fet. 2. Mirant les tecles blanques o negres, potser interludi. 3. Potser tot és tangible o factible de complicitat, objectes, individus, sons, plors, colors, llocs, cançons... 4. És viu l’ull cluc o franc? bah! bajanades, són successos inherents i inexistents. 5. L’existència que deixen uns és proliferació de raciocinis vigents succeïts d’un passat forà. 6. Tot un seguit de mots que proferits amb tarannà desigual poden ser més avinents del que es creu. 7. Vist que no s’entén, neix el 8 que no sap on va… 8. De fet tots ho són, no són res, són buits. ...